Oh! Europa

Publicat a:

El procés cap a la independència que estem vivint, ha provocat debats paral·lels i abundants reflexions en torn a diferents temes. Un d’ells és el model de país i de societat en la qual hem d’emmirallar-nos per construir la Catalunya del futur. Massachusetts, Puerto Rico o els països nòrdics han estat proposats com a possibles referències.

Ara tres economistes de renom, Xavier Cuadras, Modest Guinjoan i Miquel Puig, aporten noves i suggerents propostes al seu llibre Com Àustria o Dinamarca. La Catalunya possible. En ell els autors estableixen un llistat de vuit països europeus que per dimensions, població i nivell econòmic es poden comparar amb el nostre país. Vuit estats que poden servir com a camí a seguir o si més no, mirar d’aprendre’n: Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, els Països Baixos, Suècia i Suïssa.

Històricament, Catalunya sempre ha mirat cap a Europa. Ara, a l’hora de definir els models social, polític i econòmic del futur estat català, aquestes nacions ofereixen aspectes interessants. Amb diferències evidents, comparteixen alguns trets característics. Són societats força cohesionades, amb més equilibri social. Les diferències entre rics i pobres no són tan grans com a Espanya i la força resideix a una potent i formada classe mitjana. A més, tenen una visió global de la societat; com diuen els autors, “no hi ha un món polític, un món sindical o un món empresarial ..., tot és el mateix, tot està interrelacionat”. Són societats compactes i amb una forta implicació i participació. La idea de comunitat està arrelada i  aquets fet es tradueix en alts nivells de compliment amb les obligacions, com ara pagar impostos i no defraudar.

Un altre aspecte compartit és la importància i el protagonisme que es dona a l’educació. Una educació, per cert, fonamentalment pública. Els mestres i educadors estan reconeguts i valorats socialment i la qualitat de l’escola s’entén com un valor de país, que lluny de consolidar diferències i reforçar elits, persegueix l’equitat.

Evidentment, la independència no serà garantia de res. Però propostes com aquestes són il·lusionants. Com ja he escrit en articles anteriors, em consta que hi ha força gent pensant i dissenyant els models socials, més enllà de les estructures d’estat, de la Catalunya de demà.  Mirar d’assemblar-se a algun dels països més rics, desenvolupats i equitatius del món és engrescador. Copiem tant com calgui. A l’empresa ho van entendre fa temps i van inventar un mot, benchmarking, per definir el procés de copiar els mètodes del millor per assolir els objectius.

Catalunya té tradició en conèixer i imitar les bones experiències de fora. I això, sumat a les pròpies capacitats, obre interessants perspectives.