Guanyar 2.000 euros mentre vas a treballar

 

Demà al matí, com cada dia feiner, passarà aproximadament una hora entre el moment de llevar-vos i el d’entrar a treballar. Això si no viviu gaire lluny de la feina i sou dels que invertiu bona part del dia en desplaçaments. Ara imagineu-vos que durant aquesta hora, sense encara haver començat la jornada, haguéssiu guanyat gairebé 2.000 euros. I que al final del dia, en tornar a casa, el vostre compte corrent s’hagués incrementat en més de 40.000 euros.

2.000 euros mentre arribes a la feina escoltant la Terribes o en Basté. Sona bé, oi? Doncs això és el que li passa cada dia a un tal Leo Messi. Jugador de futbol. El millor del món. I això comptant només el seu sou oficial, Si afegíssim altres ingressos com drets d’imatge, la quantitat s’incrementaria significativament.

Per analitzar la dimensió de la xifra, penseu que si sou dels que només ingresseu el salari mínim interprofessional, mentre ell guanya aquesta quantitat, vosaltres teniu 0,91 euros. Si sou més afortunats i esteu en el sou mitjà d’un treballador català, us situeu a 2,89. I si sou dels privilegiats que gaudiu d’una retribució de les que et suposa el màxim tipus de retenció per part d’hisenda, podríeu arribar a uns interessants 11,57.

No estem parlant d’un científic de renom, ni d’un directiu d’una gran empresa, ni d’un jutge, ni tan sols d’un president de govern o d’un conseller. Estem parlant d’un jugador de futbol, pertanyent a un col·lectiu que es caracteritza, amb honorables excepcions, per un nivell formatiu escàs o nul, uns coneixements culturals primaris i unes habilitats personals i socials més aviat precàries.

Però no s’acaba aquí,no. Resulta que Messi ha estat imputat per presumpte frau fiscal. Hisenda l’acusa de defraudar en tres exercicis per la tributació dels ingressos derivats de la cessió dels drets d’imatge a tercers. Li reclamen 4,1 milions d’euros. Que un professional amb aquests ingressos i amb la seva projecció defraudi en el pagament d’impostos diu molt del personatge i del seu entorn. Però també de la societat que l’envolta.

La cirereta del pastís és, però, que quan el passat divendres Messi va anar a declarar als jutjats de Gavà en relació a la imputació, va ser rebut i aclamat per centenars de persones que li demanaven autògrafs i el justificaven en declaracions als mitjans presents. Alguns opinadors s’han escandalitzat pel fet que entrés somrient a declarar. Perquè? Somriure és el mínim que pot fer. Per dins es deu partir la caixa veient com els catalans de 0,91 o 2,89 euros l’hora tracten com un heroi a un tipus amb uns ingressos indecents que a sobre té els nassos d’estafar-nos a tots. Presumptament, és clar.

Què ens està passant? Per algú que cada setmana mira de reflexionar sobre els drets i la justícia social, es fa difícil d’entendre l’acceptació per una part important de la societat de fets tant escandalosos. Avui parlem dels futbolistes, però també ho podríem fer d’altres personatges que s’enriqueixen de manera vergonyant com banquers, polítics antics reciclats en consellers delegats de no se sap que o assessors que cobren pel seu silenci. Vivim temps complexos i durs en els que omplim els carrers reclamants llibertat per tenir un futur millor, ens mobilitzem per no perdre les pagues extres i ens queixem de les retallades. Tenim un govern que no té diners i que no pot pagar al dia les seves factures. Però assumim amb naturalitat els privilegis i la hipocresia d’una minoria als que a més convertim en ídols.    

Dos comentaris finals.

Primer. Sé que aquest article serà ràpidament acusat de demagog per uns quants. Ho accepto. Però els fets són els fets. La diferència entre 2.000 i 0,91 són 1.999,09. Es vesteixi com es vesteixi.

Segon. He escollit Messi, però també podia haver parlat de Bale o Cristiano. És el mateix. Sóc culé i segueixo el Barça cada cap de setmana. Però del futbol, només m’interessa el que passa a la gespa. La resta, vestuaris, despatxos, em provoca més aviat desinterès.