Treballar com vivim o l’art de cooperar

Decidir! La paraula de moda. Volem decidir. Tenim dret a decidir. Votem per escollir als nostres representants polítics. Reclamem opinar sobre el futur del nostre país, ja sigui per quedar-nos com estem o per canviar cap a nous escenaris. També decidim com a consumidors. I com a pares. Volem triar l’educació dels nostres fills. Decidim sobre el nostre cos. Escollim com viure i si podem, també com morir.

Decidir és viure en llibertat. Hauria de ser l’estat natural de l’home. I si decidim en tot, perquè no a la feina? Aquesta és la proposta del cooperativisme. La vella fórmula d’empresari i treballador al mateix temps. Treballar tal i com vius. Decidint, opinant, exercint la democràcia cada dia. Propietaris del nostre destí. Un model que acumula dècades d’història, actualitzat i posat al dia per assolir la màxima eficiència en la gestió.

Transparència, participació, confiança, implicació, motivació. Tots firmaríem per tenir una feina on trobar tot això. Aquest és l’objectiu del projecte en cooperativa: fer protagonistes del procés a tots i cadascun dels membres del projecte. Les persones per davant dels diners i el col·lectiu per damunt de la individualitat.

Les cooperatives socials afegeixen el “que” al “com”. Doblement socials: oferir serveis i atenció a les persones des de la pràctica cooperativa. I amb declarada voluntat transformadora. No es tracta només de cobrir necessitats o compensar desajustos. Voluntat de canviar una realitat que no volem. En educació, sanitat, benestar social, propostes noves per a problemes antics. Al costat del tercer sector i de les administracions públiques, treballant en xarxa i de manera col·laborativa.

No creiem en els models basats en la caritat. No es tracta de donar el que et sobra, sinó de compartir el que tens. És clar que cal ajudar a curt i de manera immediata al qui passa gana i fred, al qui viu sense sostre, al qui està sol. Però les solucions veritablement transformadores passen per polítiques de creació i redistribució de la riquesa i de generació d’ocupació des de models de l’economia social. Celebrem que la multinacional X pagui beques menjadors a infants que ho necessiten a través de la seves campanyes de responsabilitat social. Però, no seria millor que equilibrés sous, generés nous llocs de treball i repartís beneficis entre el conjunt dels treballadors?

Ens diran que no s’hi pot fer més. No és cert. Hi ha propostes: renda mínima garantida, topalls en els sous, escales salarials raonables, persecució real del frau fiscal, smi a nivells europeus, major fiscalitat per a les rendes altes, persecució de la corrupció, control de les SICAV, obligar a la banca a fer córrer els diners entre empreses i persones, ...

Oferir la oportunitat a tothom de treballar com viu. Decidint. Aquesta és la proposta. Si més no, així s’ho van imaginar fa dos segles un grup d’artesans d’una petita ciutat d’Anglaterra.