D’associació a cooperativa

Empreses familiars que veuen trencada la cadena del relleu generacional, empresaris que volen retirar-se sense liquidar el negoci o plantilles senceres que davant la crisi decideixen apostar per la seva feina. Cada cop més trobem a Catalunya exemples de projectes empresarials amb formes jurídiques clàssiques que asseguren la seva supervivència a partir de la transformació en cooperativa. En aquestes experiències trobem que el pas a cooperativa ha implicat que els treballadors adquireixin responsabilitats individuals i col·lectives, assumeixin riscos i passin a controlar el seu futur. I la dinàmica participativa que el model demana, ha generat més motivació i cohesió de l'equip i millora de la productivitat i dels resultats econòmics. Són casos com els de les cooperatives Mol-Matric, Gramagraf, Mec 2010 o Inoxcrom.  

En el cas de les associacions o altres formes jurídiques associatives, no existeixen tantes experiències. Però els darrers anys, el desenvolupament de la col·laboració entre les administracions públiques i la iniciativa social mitjançant la prestació de serveis en forma de concertació, contracte o convenis ha suposat un canvi important en el sector social. Moltes associacions, nascudes originàriament des del voluntariat i amb un objecte social vinculat a la defensa de drets de determinats col·lectius, han evolucionat cap a entitats, que sense perdre l'objectiu fundacional, han incrementat de manera important la seva activitat econòmica.

És en aquest punt, amb l'augment de l'activitat empresarial, que habitualment va acompanyada de l'increment del personal contractat i de la revisió d'alguns aspectes del projecte, que algunes associacions es plantegen l'evolució cap a la fórmula cooperativa com opció jurídica i de model que s'ajusta millor a la nova realitat i permet incorporar una millora en la participació de les persones membres.

En el cas de les associacions, a més de parlar de transformació, hauríem de parlar també de creació, ja que en molt dels casos s'opta per posar en marxa el nou projecte cooperatiu conservant viva l'associació i fent-la sòcia col·laboradora de la cooperativa. La decisió de mantenir o no l'associació depèn de diversos factors, en alguns casos de tipus identitari o missional i en altres de més utilitaris.

Entre els casos de cooperatives que sorgeixen d’associacions, en trobem d’històrics com el de Biciclot, que centra la seva activitat en l’oferta de serveis per a la promoció de l‘ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà. Els serveis que ofereix se centren bàsicament en tres àmbits d’actuació: l’educatiu, el turístic i el de lleure. El projecte, nascut l’any 1986 en forma d’associació de ciclistes urbans i cicloturistes va evolucionar fins a la creació l’any 1994 de la cooperativa de treball per vertebrar la tasca professional i autogestionada del col·lectiu.

Des de llavors fins avui, són diversos els casos de projectes associatius que amb el temps han acabat creant la cooperativa per donar resposta a les seves necessitats. L’exemple més recent és el de CISEC, cooperativa dedicada a la gestió de serveis a les persones vinculats a les polítiques de joventut. En aquest cas ens trobem davant una veritable transformació. Parlem d’una entitat de serveis per a joves creada l'any 1992 de la mà d'una organització sindical d'estudiants, que acaba de tancar recentment el procés de transformació en cooperativa d’iniciativa social.

Per trobar exemples del pas de fundació a cooperativa cal anar fora de Catalunya, on trobem el cas de Peñascal Kooperatiba, projecte empresarial d’Euskadi sorgit de la transformació de la Fundación Peñascal. Ens trobem davant una entitat d’intervenció social creada l’any 1986 que vint-i-sis anys després es va convertir en cooperativa amb l’objectiu, tal i com ells mateixos expliquen, de disposar d'una estructura jurídica cooperativa com a figura empresarial sòlida, professional, que aporti agilitat a la gestió, amb una estructura laboral democràtica i participativa que atorgui al projecte social actituds com el voluntariat, la solidaritat, la vocació, la participació, la implicació desinteressada o el compromís.

Aquests són només tres casos, però n’existeixen d’altres que han arribat a la fórmula cooperativa per diferents motius: : entitats que han iniciat una activitat empresarial mantenint l’organització inicial (Apindep Ronçana, Fadir), col·lectius i associacions de consum que hagin adoptat la forma cooperativa (30 panxes), projectes que desenvolupen un servei públic o part del mateix en forma de cooperativa (Musicoop, Claraboia Audiovisual) o empreses amb dificultats de successió (Llar d’infants Els Cargolets).

Sigui en forma de transformació, sigui creant la cooperativa per articular l'activitat econòmica, el procés permet enfortir el projecte amb tot el que aporta aquesta fórmula professional amb valor social. A més, el caràcter no lucratiu queda garantit a través de la cooperativa d'iniciativa social, forma contemplada per llei que demana constituir-se sense afany de lucre entre d'altres condicions.

Un altres aspecte important a tenir en compte és que els nous escenaris de cooperació público-privada que s’estan dibuixant a partir de la crisi i de les dificultats pressupostàries de les administracions públiques, demanaran, cada cop més, operadors i partners amb fortalesa i capacitat empresarial acompanyades de vocació social. Fórmules com la cooperativa social que aportin capacitat inversora, accés al finançament, flexibilitat en la gestió i voluntat de creixement. 

La proximitat del cooperativisme social al tercer sector social i a l’associacionisme, reforçat per la participació de la Federació de Cooperatives de Treball a traves de la seva Sectorial d’Iniciativa Social a les principals plataformes representatives, ha permès donar a conèixer el model i afavorir que algunes associacions i fundacions s’interessin pels avantatges de crear cooperativa. Per donar resposta a aquesta necessitat, la FCTC ha desenvolupat una línea específica per aquest tipus d’organitzacions dins del seu programa Transforma’t. I també ha col·laborat en el disseny de les accions que el programa Aracoop, impulsat pel Departament d’Empresa i Ocupació i la Confederació de Cooperatives de Catalunya, ha posat en marxa per acompanyar processos de transformació.