Les cooperatives socials davant l’impacte de la COVID-19

 

Estem vivint les conseqüències immediates de la pandèmia i de la crisi que aquesta genera al conjunt de la societat. Una crisi inèdita i desconeguda, que afecta de manera global i manté confinada a més de la meitat de la població mundial. Ens movem dia a dia, gairebé hora a hora, mirant d’assimilar les diferents derivades que la situació genera: mèdiques, socials, polítiques, personals.

Fent front a l’emergència, en primer línia, tenim a les professionals de la salut, per a les quals no hi haurà prou paraules de reconeixement i agraïment. Però també, com ja s’ha dit sobradament, altres sectors estan aportant el seu gra de sorra. Aquest és el cas de milers de professionals dels sector social que continuen al peu del canó. El front social treballant al costat del front sanitari. Cal fer també explícit, i així ho hem reclamat als responsables polítics i als mitjans de comunicació, el reconeixement a les professionals i a les entitats que, malgrat la situació extraordinàriament complexa, estan treballant permanentment per atendre als col·lectius més vulnerables i garantir la cobertura dels drets socials de la ciutadania.

Entre el conjunt d’entitats i empreses del sector social i d’atenció a les persones, estan tenint un paper clau les cooperatives d’iniciativa social, tant pel pes que tenen en la majoria d’àmbits d’intervenció, com el lideratge que estan exercint en molts d’ells. Des del primer dia de la crisi, des de la Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya hem mirat de coordinar les accions i de mantenir informades a les nostres cooperatives. Així ens hem centrat en establir un canal intensiu de comunicació interna amb les cooperatives per detectar necessitats específiques, actualitzar permanent la normativa derivada de l’emergència i vehicular la interlocució amb responsables polítics i la comunicació externa

Un 75% de les professionals de les cooperatives socials ho fan en l’àmbit de l’atenció directa, garantint l’atenció a persones especialment vulnerables, serveis residencials, o d’atenció domiciliària, entre d’altres. Serveis que no es poden aturar i s’han de garantir; de la mateixa manera que cal garantir la seguretat física de les professionals. Parlem de pressió màxima per necessitat d’atenció en situació d’alta complexitat. En aquest sentit, el teletreball no és una mesura que es pugui generalitzar.

Cal tenir en compte, però, que les mesures preventives que s’estan prenent, i aquelles que no s'han pres i caldrà prendre, tenen un impacte enorme en el nostre sector d’activitat. Parlem del tancament de part dels serveis que gestionem. Centres de dia, centres oberts, centres ocupacionals, centres de desenvolupament i atenció precoç, serveis educatius vinculats a les escoles, serveis prelaborals i molts d’altres. Tancaments que hem assumit, evidentment, com a necessaris, però que tenen un impacte organitzatiu i econòmic directe sobre les nostres cooperatives i sobre les persones que hi treballen.

A més, en la majoria dels serveis el tancament no ha implicat que s’hagi deixat de treballar amb les persones usuàries. Ben al contrari, les cooperatives s’han organitzat per fer seguiment de casos, acompanyament de persones i atenció telemàtica. Tot amb importants esforços de reorganització i en alguns casos, amb costos afegits.

Les cooperatives socials, igual que en conjunt dels sector social, necessitarà suport i respostes. Sovint s’oblida que, més enllà de la nostra clara dimensió social, som també un sector econòmic clau a les ciutats i territoris, generador d’ocupació i creador de riquesa. Estem parlant de prop de 3.000 entitats i empreses de l’Economia Social amb gairebé 100.000 persones contractades. No és poca cosa.

Com a Sectorial hem vehiculat la incidència política i mediàtica a través de la nostra entitat sectorial de referència, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, que presidim des de fa cinc anys. La crisi que estem vivint ha tingut un impacte immediat i duríssim sobre els aspectes laborals i organitzatius del sector, fet que ha posat en primer pla la dimensió socioempresarial del Tercer Sector Social i la necessitat de disposar d’eines de gestió i representació de caràcter empresarial per donar resposta als diferents fronts que ens afecten.

La interlocució amb el Govern i el conjunt de les administracions públiques s’ha centrat en aspectes com garantir el manteniment de concerts i contractes de serveis, amb el pagament íntegre dels mateixos, assegurar la liquiditat de les cooperatives mitjançant el cobrament de factures pendents i compliment escrupolós de pagaments futurs, la dotació suficient i ràpida de material d’autoprotecció individual bàsic i especialitzat per a les professionals i la necessitat de començar a treballar per l’endemà amb un pla de xoc pel Tercer Sector Social i pel conjunt de l’Economia Social.

Perquè cal no oblidar que aquesta crisi impacta sobre un sector que ja estava tocat, amb poca capacitat de resistència a nivell econòmic, després de deu anys d’infrafinançament i de retallades. El virus ens ha trobat baixos de defenses. Per això necessitarem mesures que permetin resistir la crisi en les millors condicions per fer-hi front i que no en surti encara més afeblit. Cal vèncer al virus i cal sortir-ne més forts. És hora de posar a les persones, a les seves necessitats i al bé comú per davant dels interessos de la macroeconomia, de l’especulació i del guany individual. I també, temps hi haurà, caldrà recordar que quan advertíem que la qualitat dels serveis d’atenció a les persones i els drets socials estaven en perill, no parlàvem per parlar.

La crisi sanitària vindrà seguida d’una crisi econòmica i social. Un cop més, com en totes les crisis que ha passat aquest país, el cooperativisme i el conjunt de l’economia social té una oportunitat per explicar-se i fer arribar a la ciutadania el model social que defensa, aprofitant que potser, la situació viscuda implicarà en moltes persones un important canvi de prioritats i de visió del món i de la vida.