Un sector de segona?

 

Ara fa poc més d’un any, una representació de la nostra Junta Directiva fèiem una roda de premsa per denunciar que les entitats socials estàvem en una situació complexa, assumint una sobrecàrrega insostenible per l’infrafinançament crònic dels serveis públics d’atenció a les persones durant 10 anys.

Com a exemple dels efectes indesitjables que la situació creava, parlàvem de les diferencies retributives entre persones que exerceixen una mateixa tasca professional, segons treballin al sector social, salut o a la funció pública. A igual feina, igual salari, reclamàvem.

Oi que els sona tot això? Dotze mesos després, en plena crisi sanitària per la pandèmia, continuen sent plenament vigents les reclamacions. Des de l’inici d’aquesta crisi ens hem esforçat per reclamar el reconeixement de la tasca que realitzen en primera línia les entitats socials. L’entrada del virus a les residències i els seus efectes va obrir un nou front que va generar alarma social i força tensions polítiques. Finalment, el 8 d’abril s’optava perquè el Departament de Salut n’assumís el control. Una solució que potser podria haver arribat abans, tenint en compte que feia setmanes que els representants del sector i els mateixos responsables d’Afers Socials veníem reclamant que es donés tractament sanitari a un problema sanitari.

Ara que Salut té el comandament, comencen a posar-se en marxa mesures que confiem vagin reorientant la situació. I és dins d’aquestes noves instruccions que ens arriba fa uns dies la notícia que l’ICS busca personal d’infermeria per treballar a residències. Jornada complerta per 2.000 € bruts (sense incloure plusos de nocturnitat i festius). Fins aquí tot correcte; s’incrementa el personal sanitari de les residències i amb unes condicions salarials prou bones. El cas és que algunes residències ja comptaven amb personal d’infermeria tot i ser un servei de caire social. I saben quan cobraven en aquest cas? Doncs 1.347,42 € bruts. Un 33% menys!

S’ho imaginen? A hores d’ara, a alguns centres del nostre país tenim treballant dues professionals d’infermeria, segurament dones, fent la mateixa tasca, amb els mateixos horaris i responsabilitats. Però una d’elles cobrarà 652,58 € menys. I perquè? Doncs simplement perquè la dotació econòmica de qui paga un dels sous prové de Salut i la de l’altra, d’Afers Socials.

Aquesta iniciativa, ben intencionada, evidencia, una vegada més, la desigualtat de tracte i de reconeixement cap al sector social. I no és una cas aïllat. Podríem posar exemples en altres categories professionals i sectors. Però sembla que ningú s’ha parat a pensar en les conseqüències. Què passarà amb les professionals quan acabi la crisi? Quin atractiu té treballar en l’àmbit social si saps que fer la mateixa feina a Salut està més ben retribuït? Si això ha de servir per incrementar els pressupostos i millorar les condicions de les professionals, benvingut sigui, però molt em temo que no serà així.

Aquest dies, des de la Confederació hem presentat el document de propostes per a la reactivació del sector. Ja és hora que les administracions i les forces polítiques dels nostre país apostin amb fets per un Tercer Sector Social que no deixa de demostrar, crisi rere crisi, el seu compromís amb la ciutadania. Una aposta en igualtat de condicions, sense sectors de primera i de segona. Comencem, per exemple, per reconèixer aquesta realitat en el pressupost 2020 i en el seu desplegament. Com ja hem explicat moltes vegades, la triada salut, educació, acció social, reconeguda i ben finançada, és la única garantia de justícia i equitat social.