Editorial: Que boig el món.

 “Gairebé tots els passos decisius de la nostra vida els fem com a resultat de 

lleus ajustaments interiors dels quals amb prou feines en som conscients.”

W.G.Sebald, Austerlitz

Darrera editorial, darrera frase o aforisme d’entrada, darrer dia de feina. Després de set anys deixo la presidència de La Confederació amb una barreja de sentiments i emocions difícils de gestionar. Permeteu-me la llicència de fer servir trossos de la coneguda cançó de Lax’n’Busto, molt especial per mi, per construir aquesta editorial final.

Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deixa sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s'hi ve a patir.

Per motius personals he decidit tancar la meva etapa professional a la Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i per tant deixo de ser-ne el representant a La Confederació.

Què boig el món, que no té cap ni peus

ni ens deixa tenir el que teníem ahir.

Aquestes darreres setmanes hem celebrat dues juntes directives extraordinàries per garantir el canvi i la continuïtat amb la màxima normalitat. De moment i amb la voluntat de que les decisions siguin validades per l’Assemblea, que és qui ens va escollir i designar, s’ha acordat que assumeixi la presidència la fins ara vicepresidenta primera Helena Fontanet, representant de Creu Roja a l’organització. L’Helena pilotarà La Confederació cap a la convocatòria d’unes eleccions anticipades que permetin  iniciar un nou mandat.

Per art de màgia
baixem com l'aigua
i, a cada obstacle,
refem com si res el camí
construint a mida el destí.

Tanco una etapa apassionant amb ganes i il·lusió per obrir-ne una de nova que encara no sé cap a on em portarà. Durant gairebé dos mandats he tingut el plaer i l’honor de liderar La Confederació. A l’hora de dir adeu, només puc tenir paraules d’agraïment cap totes les entitats i les persones que en formeu part. Gràcies per la confiança, gràcies pel compromís, gràcies pel suport. Marxo orgullós de la feina feta al vostre costat i convençut que la nostra entitat continuarà sent un projecte d’èxit al servei del sector i de les persones.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res, res a perdre.

Deixeu-me personalitzar els agraïments en els companys i companyes de Junta Directiva i per suposat en l’equip tècnic, un autèntic “dream team” format per persones excepcionals, amb les que he tingut el privilegi de compartir aquests anys intensos.

A partir de demà, ja com expresident, em poso a disposició d’una Confederació que m’estimaré sempre com a part important de la meva vida. Sempre podreu comptar amb mi, de manera incondicional, per defensar un sector que ha demostrat ser essencial.

Una abraçada plena de reconeixement i estima!

 Boig, el món és boig, però és nostre i és el millor d'entre els possibles.