Atur i independència

Segur que heu sentit algun cop aquell comentari, habitualment expressat per dones, que diu que la major part dels homes som incapaços de fer dues coses a l’hora.

He recordat aquesta idea després de sentir de manera insistent, per part d’alguns responsables polítics, l’argument que no és hora de parlar de la independència de Catalunya quan la gent té altres problemes més importants.

Analitzem-ho. Vol dir això que hem de pressuposar que els nostres polítics, tant si són homes com si són dones, no poden dedicar la seva feina i els seus esforços a dos qüestions a la vegada? O vol dir, potser, que si centrem les energies en un dels temes l’altre no serà ben resolt?

L’argument va ser reiteradament utilitzat durant la sessió de debat prèvia a l’aprovació de la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, celebrada el dimecres 23 de gener al Parlament de Catalunya. Tots els partits oposats a la resolució, sense excepció, van fer servir la idea en un moment o altre de la seva intervenció per acusar als partidaris del si de no preocupar-se dels “problemes reals” de la gent.

Doncs bé, l’endemà mateix es feien públiques les dades que ens indicaven que l’atur arribava al rècord de 885.100 persones a Catalunya i a les portes dels 6 milions a Espanya.

Seguint l’argument dels defensors del “no són les aventures sobiranistes el més urgent”, podríem arribar a acceptar que la “deriva independentista” ens ha distret i ens ha portat a aquests índex d’atur. Però llavors, que ha passat a Espanya? Com s’ha arribat al 26 % de la població en edat de treballar sense feina? Què ha distret als seus governants? Ells no tenen “distraccions” com les nostres ...

Hàbilment, el Centre Català de Negocis tancava el cercle d’una setmana apassionant, difonent divendres 25 el seu informe Nivell d’atur que tindrà la Catalunya Estat, publicat originàriament  el setembre de 2012.

L’estudi calcula a partir de tres mètodes diferents quin seria el nivell d’atur a  una Catalunya independent i el compara amb el d’Espanya aquell moment (22,6%), arribant a al conclusió que podria estar al voltant del 12%, similar a la dels països europeus avançats.

Especulacions, diran alguns; mentides, diran altres. Revisant l’informe, acabes pensant que potser si que els problemes de la gent i la llibertat del nostre país són dos qüestions a resoldre amb una mateixa solució.