On és la boleta?

El trile és un joc associat a l’estafa que veiem sovint a places i carrers. També és conegut com on és la boleta? o, simplement, la boleta.

L'objectiu del joc és que la víctima o jugador endevini a sota quin gobelet es troba la boleta, que controla l'estafador, també conegut com triler.

Aquest baralla davant del jugador els gobelets i el jugador aposta diners a la posició en què creu que es troba la boleta. El triler no deixa mai la bola a cap del gobelets, si no que l’amaga entre les dits de manera que la víctima mai endevina on és i perd l’aposta.

On és la boleta? Vosaltres aneu buscant, que jo m’emporto els diners, com sempre. Aquesta és la imatge recurrent que em ve al cap aquestes darreres setmanes davant les notícies aparegudes als mitjans en torn a la corrupció i al finançament il·legal dels partits.

Vagi per endavant que no comparteixo en absolut la idea que la corrupció es general i que tots els polítics són iguals. Conec un grapat de persones que es dediquen de manera honesta a les responsabilitats que els han estat assignades sense abusar del poder i dels beneficis que els suposa. I no tots els partits han estat implicats en finançament il·legal; encara en queden alguns, “casualment” d’esquerres, en els que no trobem casos d’aquest tipus.

La sensació veient en Duran negar la implicació del seu partit en desviaments de fons al seu favor després d’arribar a un acord judicial per evitar la condemna o en Rajoy i la Cospedal mirant cap una altra banda davant el que pot ser el principal cas de corrupció de la història recent, és que estan convençuts que la tàctica de la distracció i l’engany els continuarà funcionant. Com sempre. Igual que els trilers. Xerrameca, mentides, manipulació i  desvergonya per embutxacar-se els quartos mentre el personal busca la boleta.

Cal dir prou. Els milions i milions d’euros públics que tots els corruptes han desviat durant aquests anys són diners que no han anat, per exemple, a cobrir les necessitats en educació, salut i serveis socials. I ara, aquest fet ja de per si greu, es converteix en sagnant.

El triler del carrer actua des de la impunitat i la seguretat del pocavergonya que només veu en la persona que té davant un pobre desgraciat al que buidarà les butxaques. El polític triler també; però el ciutadà pot reaccionar.

On és la boleta? Amagada a la teva ma, desgraciat. Et penses que sóc idiota!