Que tingueu sort

La capacitat de la societat per aguantar sembla no tenir límit, però els esdeveniments de les darreres setmanes, amb l’esclat del cas Bárcenas i les posteriors declaracions indignants dels responsables del Partit Popular i del Govern espanyol poden haver suposat un punt d’inflexió.

Espanya és avui un país en caiguda lliure. Un país amb uns índex d’atur socialment inacceptables, moralment destrossat per la corrupció, el tràfic d’influències i la prevaricació i angoixat per la retallada sistemàtica i planificada dels drets socials. El poble espanyol no es mereix els governants que té.

No podem perdre més temps. Cal dir prou. Des de la solidaritat, no oblidant mai la història i la cultura compartida i mantenint els llaços familiars que ens vinculen, cal dir: “adéu Espanya i que tingueu sort”. Desitgem que us en sortiu, que us deslliureu dels lladres i corruptes que us exprimeixen i que sigueu una nació plena i feliç.

No tenim temps per perdre. Nosaltres també tenim corrupció i misèria moral. Caldrà treure’ns la nostra part de xacra de sobre. Però cal posar tots els nostres esforços, tot el nostre talent, tots els nostres recursos a treballar per construir ja un futur per Catalunya deslliurat d’aquest llast.

No podem esgotar les nostres forces en un dia a dia asfixiant. La corrupció, els impagaments, les retallades, les discussions partidistes, ...

Fer néixer un país és un repte immens, però també apassionant. Comencem a dissenyar el model educatiu de la Catalunya estat. Anem a conèixer i estudiar les polítiques dels països nòrdics, referents en models i resultats. Treballem amb la comunitat educativa que és qui millor coneix la realitat.

Dibuixem el futur del model de salut, referent al món, i posem les bases per la seva sostenibilitat, aconseguint tornar a les prestacions d’abans de les retallades. Establim els pilars de la Catalunya social, garantint un sistema que permeti una veritable cohesió i doti a tots els ciutadans d’oportunitats.

Escoltem al cooperativisme, al tercer sector, als petits i mitjans empresaris, als sindicats, a tots aquells que volen implicar-se en construir un futur millor. I tota la resta: la cultura, la seguretat, el territori, l’esport,... Tanta feina, però tant engrescadora!

Catalunya ha demostrat que no vol ser independent contra ningú; ben al contrari, vol ser independent al costat de, sumant amb. Tant simple com això, ser una país lliure i feliç com qualsevol altre. I de veritat, que tingueu sort.