Mai no em fallen

Escriure un article setmanal és un exercici engrescador que obliga a proposar cada set dies temes d’interès i actualitat als lectors. Sempre en tens de pensats,  però les coses que passen entre un article i altre marquen sovint els continguts.

Escrivint a sobre l’estat de benestar, tot allò que es refereix a la classe política, especialment a les seves propostes i comportaments m’interessa especialment. I en aquest grup sempre n’hi ha uns quants que amb les seves declaracions t’omplen el cap d’idees per escriure.

Només cal donar una ullada als diaris i escoltar algunes tertúlies, per tenir seriosos problemes a l’hora triar el tema del següent article. Normalment dilluns o dimarts ja tens aquesta part de la feina feta i només queda posar-se davant l’ordinador.

La passada setmana tot va ser diferent. Havíem arribat a dijous i cap dels habituals havia fet la seva declaració de la setmana. Què estava passant? Però fidels al seu compromís setmanal, finalment van arribar. Aquest cop van ser en Duran i Lleida i en Xavier Trias, afirmant a l’esmorzar col·loqui del Foro Nueva Ciudad de Madrid que els polítics cobren poc.

Ells mai no em fallen. D’en Duran m’ho podia esperar. D’habitual és un filó i darrerament, suposo que superat pels esdeveniments, està que se surt. L’Alcalde, la veritat, em va sorprendre més. Home llest i mesurat, no acostuma a cometre aquests errors.

Davant l’afirmació, es podrien dir moltes coses. Es podria obrir el debat sobre el tema. Analitzar, si com diuen alguns, si pagant més als nostres polítics acabaríem amb la corrupció. O si, com diuen d’altres, pagant poc evitem que els millors arribin a la política.

També podríem parlar de si és ètic que faci aquestes afirmacions un senyor que quan està a Madrid s’instal·la a un dels hotels més luxosos de la capital a costa de tots nosaltres.

Però no, no farem res de tot això. Ho farem més simple. Farem una sola pregunta. O dues.

Vostès van fer aquestes declaracions només tres dies i cinc hores després que es fessin públiques les darreres dades de l’atur, dades que deien que a Catalunya hi ha ja 661.817 persones sense feina, que un de cada tres catalans que estan a l'atur no cobra cap prestació i que els que ho fan reben una pensió mitjana de 914 euros.

Senyors, tenint en compte tot això i acceptant que puguin pensar que els polítics cobren poc, en cap moment els ha passat pel cap que potser ara no és el moment de fer aquest tipus d’afirmacions? En que carai estan pensant?