Tres fets i dos conceptes

En una sola setmana, la passada, coneixíem a traves dels mitjans de comunicació tres fets aparentment inconnexes.

El primer, que Suïssa va votar a favor de limitar els sous dels dirigents empresarials del país, establint que en el termini d’una any ha d’entrar en vigor una llei que doni poder als accionistes per fixar les remuneracions i evitar els abusos. Una bona decisió que avança cap a propostes de regulació de les diferències salarials tal i com proposava aquest articulista fa unes setmanes.

En segon lloc,  ens assabentàvem que el BBVA posava en marxa un programa per ajudar a buscar feina a aquelles persones que perdin la feina. La proposta es complementa amb un ajut econòmic de 400 euros durant dos anys. El punt surrealista de la història és que el programa va destinat aquells que han estat desnonats per la mateixa entitat bancària! Jo et poso al límit de l’exclusió per després ajudar-te a sortir-ne amb programes de responsabilitat social. Increïble.

Finalment, l’ínclit Luís Bárcenas ens subministrava la seva dosi setmanal de xuleria denunciant al PP per maltracta laboral després de fer-ho per acomiadament improcedent. Cal no deixar de recordar que aquest individu es treia 21.000 € mensuals del partit, a part del milions dipositats a comptes a l’estranger.

I ara els conceptes. Cada cop és més habitual que davant de denúncies de fets relacionats amb abusos de poder, corrupció o mesures que portin a una major control de les  desigualtats, es reaccioni acusant al que les posa sobre la taula de demagog i populista. Però sabem exactament de que parlem?

El populisme és l’ús de mesures de govern destinades a guanyar la simpatia de la població per garantir-se el poder i l’hegemonia política, arribant fins i tot a prendre decisions contràries a l’estat de dret.

La demagògia és la pràctica política que apel·la als sentiments i a les emocions per aconseguir el recolzament de la població, permetent atreure les decisions dels altres cap els interessos propis a través de la manipulació de la informació, les dades descontextualitzades o les mentides.

És populisme la llei de Suïssa? És demagògia no acceptar la bajanada del BBVA o el cinisme de Bárcenas? Opinin vostès.

Ho sento, però després de donar-hi moltes voltes, no se m’ha acudeix millor manera de concloure l’article que fent meves les paraules del gran Mohamed Jordi del programa La Competència (RAC 1): “se’ns pixen a la boca i diuen que plou”.