Andiamo presto

Publicat a:

Deixant de banda les ocurrències del inefable Ministre espanyol Wert, sempre disposat a distreure al personal, la setmana passada va ser, sens dubte, la del “keep calm and speak catalan”, frase que ha esclatat a les xarxes socials i que ha estat creada a partir de la mítica “keep calm and carry on” (mantingueu la calma i seguiu endavant). L’original va sorgir l’any 1939 a Gran Bretanya amb la intenció de animar a la població en el cas que les tropes alemanyes aconseguissin envair el seu  territori.

Reconeixent la gràcia i l’encert de la frase recuperada per en Josep Maria Ganyet, personalment en proposaria una altra, que expressada en un idioma ben estimat com l’italià seria “andiamo presto senza dubbi” (som-hi aviat sense dubtes).

És clar que és important mantenir la calma; però els esdeveniments que estem vivim ens assenyalen que cal treballar ràpid i bé per sortir-nos d’aquesta situació. Hem passat de voler construir estructures d’estat a veure com el els pilars del nostre estat del benestar trontollen. El que no cau víctima de les retallades causades per l’ofec econòmic al que està sotmès el nostre país per Espanya, es directament atacat, com ha estat el cas dels sistema educatiu amb l’ofensiva de la Llei Wert.

Aquests dies, mentre els dos partits més votats a les darreres eleccions intentaven arribar a un acord per formar Govern, aprovar pressupostos i planificar el referèndum per la independència, el Conseller de Benestar i Família en funcions informava públicament que no sabia quan podria pagar els setanta milions d’euros que es deuen a les entitats socials des del mes de juliol passat.

Quin sentit té discutir si la consulta ha de ser al 2014 o al 2015 mentre el Govern i el país viuen al dia? Som conscients que l’ofensiva contra la immersió lingüística és només un dels molts atacs que vindran? Hem entès que els espanyols saben que el procés d’independència és irreversible i que faran tot el que calgui per ofegar-nos?

Sentir parlar d’un procés que pot durar quatre o cinc anys mentre les dades ens indiquen cada dia que l’atur, la pobresa i les dificultats dels ciutadans de Catalunya creixen sense aturador és, com a poc, desconcertant.

Seny i rauxa, diu el tòpic. Analitzem la situació, planifiquem accions, establim acords majoritaris, impliquem a tots els agents socials, internacionalitzem el conflicte, expliquem-nos, negociem, ... Però senyors, molts catalans estan al límit. Cal reaccionar. Andiamo.